El text íntegre del manifest és el següent:
Davant la moció presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió què insta a la Generalitat a estudiar i analitzar els supòsits de limitació o prohibició d’ocultació del rostre; i presentar, tan aviat com sigui possible, un projecte de llei on s’inclogui la regulació del “supòsit d’ocultació del rostre a l’espai públic per garantir la convivència ciutadana i la dignitat de les persones”, d’acord amb la competència en matèria de seguretat pública que correspon a la Generalitat de Catalunya; i la relació manifesta d’aquesta proposta de llei amb la regulació de l’ús del vel integral a Catalunya.
Les organitzacions sotasignants manifestem que:
La moció proposada per CIU és una estratègia per desviar l’atenció i fugir del debat que realment interessa a les famílies catalanes en aquest moment: com assegurar el seu benestar i fer front a les retallades de drets i oportunitats.Posem en dubte que aquest sigui un tema “demandat per la societat” tal i com diu el conseller Espadaler, donat que el seu ús és molt minoritari. Les preocupacions socials, moltes vegades, es creen des dels hemicicles i des dels mitjans de comunicació.
El nostre desacord davant una prohibició que exclou i aïlla les dones que utilitzen burca o nicab i estigmatitza la població musulmana en general.
Partim del principi de la igualtat entre dones i homes, i el rebuig a qualsevol forma de sotmetre les dones i limitar la seva llibertat, però considerem que la solució al tema del burca i del nicab no pot ser de cap manera a través de la prohibició, sinó a través de la mediació amb les dones afectades. La prohibició obligarà a aquestes dones a no sortir al carrer i estaran totalment sotmeses a l’exclusió i la marginació. A més, l’experiència d’altres països ens demostra com les prohibicions tenen l’efecte contrari al desitjat: provoquen l’augment del seu ús i el distanciament entre ciutadania i institucions.
Sota el paraigua de la seguretat, s’amaguen les mateixes motivacions de sempre: una falsa protecció de les dones i la defensa d’uns valors culturals o morals propis.
La vinculació de l’ús del nicab i el burca a la seguretat és una fal·làcia i una frivolitat. L’ocultació del rostre a l’espai públic, afecta principalment a persones disfressades en festes populars, tradicions culturals pròpies de Catalunya i Carnavals, i els casos del burca o el nicab són insignificants i la majoria de casos detectats corresponen a turistes de pas.
Considerem que en la legislació vigent, existeixen mecanismes adequats que permeten a les forces de seguretat la identificació de les persones segons les circumstàncies previstes i de cap manera de forma indiscriminada o aleatòria (Llei 1/1992 de Protecció i Seguretat Ciutadana). De fer-se efectiva la llei que proposa, es prohibiria el dret a reunió i manifestació de les dones que duen burca o nicab, entre altres conseqüències. També es crearien barreres d’accés a la salut, l’educació, el lleure i als serveis socio-culturals, entre altres.
Davant la justificació de la necessitat de la policia de poder identificar les persones que participen en mobilitzacions o concentracions, volem reivindicar el deure dels agents de seguretat pública a identificar-se i el drets de la ciutadania d’identificar-los, fet que moltes vegades no es compleix.
Si realment existeix la intenció de “buscar el màxim consens”, com ha expressat el Conseller d’Interior, demanem que es tingui en compte l’opinió de les persones afectades i s’incorpori al debat a les dones musulmanes.
En cas que s’utilitzi la violència, la coerció o l’amenaça per obligar les dones a vestir d’una manera determinada, la resposta de les administracions ha de ser la intervenció en cada cas concret, mitjançant el sistema de dret de família o de dret penal.
El perill d’aquests debats que alimenten els argumentaris racistes i xenòfobs, amb els quals alguns partits polítics aconsegueixen rèdit electoral.
És preocupant que alguns líders polítics i autoritats públiques s’hagin preocupat més per propagar discursos negatius que alimenten la xenofòbia, que per lluitar de manera efectiva contra la discriminació i contra la violència masclista, a través de polítiques públiques actives i amb mesures immediates i positives, que garanteixin plenament la lliure presència de les dones a l’espai públic.
És per tot això que un cop més fem una crida a tots els partits polítics, institucions, entitats i veïnat dels municipis perquè sumem esforços per garantir la convivència.
Cal que plegades lluitem contra qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que posi en perill l’estabilitat social de Catalunya.
