10 de nov. 2013

Recuperem El Graell. Un projecte ple de vida està a punt de donar un nou fruit

Alguns dels participants a l'acció d'aquest dissabte a El Graell
Aquest dissabte hem fet la primera acció de la plataforma Recuperem El Graell per denunciar l'abandonament d'aquests antics terrenys fèrtils entre Vic i la Guixa a mans de l'especulació. Per retornar-li un ús agrícola o social. Una setantena de persones vam entrar dins la finca, actualment tancada per l'Incasòl, principal propietari de la mateixa, i hi vam fer una castanyada popular, que va anar precedida d'una passejada pels terrenys on ens vam informar de la situació dels mateixos i d'alguns aspectes prou interessants de la seva història. En Marc Puigdomènech va amenitzar la castanyada amb unes quantes cançons i tot seguit es va llegir un manifest i es va fer una assemblea obert on es van proposar diversos usos als quals es podrien destinar els terrenys. La d'aquest dissabte només és la primera d'un seguit d'accions per recuperar El Graell.

El manifest que es va llegir és el següent:

RECUPEREM EL GRAELL

En un voral de la carretera de Vic a la Guixa, en uns terrenys fecunds i fèrtils, hi havia la zona de conreu que envoltava les cases del Graell i de Sant Llorenç. Contenien un valuós llegat humà deixat pels anys: una antiga sèquia, un molí, pous, i moltes altres coses que el pas del temps i les circumstàncies viscudes ens han anat ocultant.

La passada dècada, però, va arribar a aquestes terres la febre i la voràgine constructora. En aquest cas, la febrada general dels particulars per especular tossudament, arrasant els terrenys fèrtils, va ser superada per una nova febrada política, on alguns sostenien que com més habitatges es construïssin – i més infléssim la bombolla especuladora, de pas – millor aniríem tots. Al cap de poc però, la crua realitat es va encarregar de desmentir aquesta idea esbojarrada. La bombolla immobiliària, basada en la llegenda urbana que sostenia que els preus del totxo mai no baixarien, va evidenciar que no era res més que això: una fràgil bombolla de sabó, que va esclatar amb una simple bufada d’aire. Als terrenys del Graell l’esclat de la bombolla ens va arribar quan la febrada constructora ja havia rebentat els camps de conreu, sèquia inclosa, i quan el paisatge tradicional havia sucumbit sota la pala dels bulldozers. El resultat el tenim aquí: és l’esquelet mediocre i lamentable que sucumbeix sota de l’herba i dels esbarzers. Després del festí el resultat és aquest: la vergonyosa ocultació d’un fracàs immens, motivat per l’enfollida cursa cap al no res que anys enrere vam emprendre col·lectivament.

Sis anys més tard, l’enfonsament econòmic originat en els especuladors del totxo i de les hipoteques, aquesta estafa immensa dels nostres dies, ens ha deixat també moltes víctimes pel camí: persones sense feina i sense un horitzó clar de futur; pobresa, privacions, penúria energètica, llargs hiverns de fred, nits a les fosques, desànim, frustració, infants que es veuen privats de gairebé tot, fins i tot del pa da cada dia, famílies sense sostre, o en risc de perdre’l, i molt, moltíssim sofriment humà.

Mentrestant, tenaçment, els especuladors de sempre, els que es juguen dia sí i dia també el nostre futur als cercles concèntrics dels mercats, els que no veuen en la terra, en la nostra estimada terra, rés més que un valor econòmic expectant, els politics que els perdonen impostos, els que planyen més a qui més té i poc o gens als que més sofreixen... Tots aquests, ens reserven per al nostre futur només això que podem veure avui aquí: una tanca, una llarguíssima tanca que voldria encerclar i ofegar els nostres somnis.

Però nosaltres no som gent que estigui disposada a deixar-se atrapar, ni a permetre que ens arrabassin l’anhel d’un futur més humà i més solidari. No ens deixarem prendre l’afany d’una millora social que avui, tenaçment, encara ens volen regatejar. No oblidarem que hi ha errors imperdonables que no podem tornar a permetre. No farem cap més concessió a favor dels que volen fer negoci empresonant les nostres llibertats i segrestant la democràcia. No, no hi estem disposats i no ens ho deixarem fer.

Per això som avui aquí, als terrenys del Graell. Per dir a tothom, alt i clar, que estem disposats a convertir un somni en realitat. En una realitat solidària que sigui capaç de donar menjar a qui no en té, i de donar un ús social a aquest gran descampat on ara només arrela la desesperança. Som aquí, avui sí i demà també, per dir que una nova manera d’entendre la solidaritat i la cohesió social està començant a néixer. Mireu bé al vostre voltant: a sota d’una mata, o d’un rebrot de pollancre, o potser darrera d’una tapa de claveguera abandonada... un projecte ple de vida està a punt de donar un nou fruit; un fruit suculent que ja gairebé està madur: un fruit preciós, que és fet de lluita col·lectiva, de companyerisme, d’ajuda mútua i de compromís social. Busqueu-lo. Cerquem-lo junts. Ben aviat, no en dubteu, el podrem collir. Visca la terra!

Vic, el Graell, 9 de novembre de 2013

8 de nov. 2013

Recuperem el Graell: demà, castanyada popular i assemblea


La plataforma “Recuperem el Graell” us convidem a una castanyada popular aquest dissabte dia 9 a les 12 del migdia en el marc de la campanya que s’ha iniciat per recuperar l’ús social i agrícola dels terrenys del Graell, en terme municipal de Vic, ara en un deplorable estat d’abandonament. Aprofitarem també per fer una assemblea per proposar idees per recuperar l'espai del Graell.

Diferents organitzacions, entitats i particulars s’han reunit durant les últimes setmanes per acordar els detalls de la campanya i d’aquesta primera acció reivindicativa. L’objectiu és denunciar el procés urbanístic que ha seguit aquest projecte, el seu estat actual i reivindicar una sortida col·lectiva a l’abandonament del solar.


La zona del Graell es troba ubicada a la sortida de Vic en direcció a la Guixa. L’any 2008 es van planificar dues Àrees Residencials Estratègiques a Vic. La de la Bòbila, que pretenia construir 1.502 habitatges en una superfície de 22 ha; i la del Graell de 20 ha de superfície amb un total de 1.326 habitatges. A la Bòbila encara no s'hi ha fet res i els terrenys continuen tenint un ús agrícola. Al Graell, en canvi, es van iniciar les obres de clavegueram en algunes zones però es van parar al cap de poc temps degut a la crisi. La despesa pública que s’ha fet en el solar, però, és molt important. Actualment i des de ja fa un temps, el Graell és un immens solar abandonat amb una situació jurídica confusa i unes importants inversions públiques en sac foradat.

El territori és la base de la nostra societat i la nostra cultura, no podem deixar-lo erm i tancat. El projecte inicial del Graell era fruit d'una quimera, ara cal inventar-lo de nou des de la reivindicació social i local.
La millor forma d'arribar al Graell és a través del camí que voreja la tanca i que surt de la casa del mateix nom, a mà dreta pujant per l'enllaç de la carretera de la Guixa a l'antiga N-152. Si veniu en cotxe, millor deixar-lo en l'espai que hi ha a mà esquerra just al principi del camí.

Esperem la vostra participació!!!

Plataforma Recuperem El Graell

9 de set. 2013

L'Assemblea pels Drets Socials, convidada a l'acte de la Diada de l'esquerra independentista

L'Assemblea pels Drets Socials d'Osona és l'entitat convidada d'aquest any a l'acte de l'esquerra independentista de la comarca amb motiu de la Diada. Serà demà dimarts a 2/4 de 9 del vespre davant la placa de Bac de Roda, a la rambla de les Davallades de Vic. En nom de l'Assemblea hi parlarà la nostra companya Laia Carrera.


Davant la repressió sindical i social, solidaritat amb el SAT



Reproduïm el manifest de convocatòria de l'interessant acte d'aquest dimarts a les Cotxeres de Sants a Barcelona:

"Davant la repressió. Solidaritat!

Fa 181 anys que naixia el primer sindicat de la història i segurament del sindicalisme. Des de llavors el sindicalisme ha esdevingut l'eina més important del moviment obrer com a moviment social de masses cabdal per les classes populars, la seva millor eina per la lluita dels i les treballadores.

Des d'aleshores i fins avui dia el sindicalisme de classe ha estat punta de llança per tal d'aconseguir conquestes i millores sociolaborals de la classe obrera, des de la conquesta de la jornada laboral de 8 hores, la prohibició del treball infantil, la llibertat d'organització, reunió i expressió, fins a esdevenir, en els seus millors moments, ser un actiu fonamental en la negociació per la millora de les condicions laborals. La mobilització, el carrer, el suport mutu, la confrontació social i sobretot la vaga general han estat eines indispensables d'una classe, la treballadora, que ha estat sempre bandejada, per una minoria opressora.

Des de l'any 2008 vivim en una crisi econòmica fruit d'una estafa, on l'economia especulativa ha substituït la productiva, convertint aquesta crisi en una gran estafa dels sectors dominants. Darrere les retallades, les més importants des de la mort del dictador, el que signifiquen realment és la reconversió total d'un model social, on les classes treballadores i populars ens juguem la pèrdua de la majoria de millores aconseguides amb milers de lluites i vagues que pot suposar el desmantellament d'uns drets aconseguits amb la lluita i l'organització del moviment obrer de classe.

Aquesta ofensiva neoliberal, que pretén socialitzar les pèrdues de la majoria, mitjançant els plans d'ajust i el pagament del deute, es faran a costa dels últims grans pilars del que queda d'estat del benestar. És a dir del desmantellament de la sanitat pública, l'educació, l'atac contra les pensions i la fi del sindicalisme de concertació amb l'eliminació de la negociació dels convenis col·lectius. En aquesta etapa de resistència al tsunami de l'Europa del capital, només ens queda l'autoorganització i la coordinació de les lluites des de la base, des del sindicalisme combatiu i de classe.

El poder establert mai no ha pogut pair que des de baix es volgués construir un nou món i per això de forma "legal" o il·legal ha actuat amb contundència utilitzant tot el ventall d'aparells repressors de què disposa. Casos flagrants com "els màrtirs de Chicago", els centenars d'obreres cremades a Nova York, els anarquistes Sacco i Vanzetti... Ja més a casa nostra, el "Procés de Montjuïc" (més de 400 detinguts), tortura, assassinats "legals", noms com Teresa Claramunt, Anselmo Lorenzo, Joan Llunàs i Pujals, van recórrer tot Europa. La repressió a Alcoi després de la "Revolució del petroli". La brutal repressió a les obreres de Ses Illes com Aurora Picornell, Matilde Landa.... i així anar sumant al santoral obrer, Salvador Seguí, Layret, Peiró i milers de treballadors i treballadores que van donar el millor per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les majories.

Ha passat més d'un segle i mig, i la repressió, com no pot ser d'altra manera, ve acompanyada amb retallades i retrocessos dels drets laborals com no veiem des dels temps del franquisme tardà. Les darreres vagues generals han produït un nombre important de detinguts i detingudes, atonyinaments, presó, judicis, ferides greus. Les més de 150 detencions a Catalunya, a la vaga general del 14N, donen exemple de com el sistema i els cossos repressius sempre acompanyen les classes dominants en el seu camí de reformes per mantenir els seus privilegis.

Són el moviment sindical de classe i també els moviments socials els que estan intentant resistir la duresa de l'envestida repressiva que, aquí a Catalunya, la simbolitzen els casos flagrants de l'ús il·legal de les escopetes de pilotes de goma, que han deixat ja 7 persones sense un ull en els últims 10 anys. Entre elles volem fer esment del cas de l'Esther Quintana, un símbol de la lluita contra la injustícia, la mentida i la repressió en la seva vessant més dura.

Tenim centenars de judicis a Catalunya, però també a altres indrets de l'estat espanyol, on la repressió és una eina instrumental al servei del capital per tirar endavant les polítiques d'ajust neoliberal. Les vagues del carbó a Astúries, les ocupacions de finques del poble andalús, les lluites estudiantils a les illes, la primavera valenciana o la repressió de l'esquerra abertzale a Euskalherria no són més que conseqüències d'un pla per desmantellar qualsevol moviment de resistència, dissidència i voluntat d'esdevenir nou motor de canvi. Els casos més coneguts: el de Cándido i Morala (CSI), condemnats a tres anys de presó; Rafa Díez de Usabiaga (LAB), condemnat a deu anys de presó; la persecució sistemàtica a Diego Cañamero i Juan Manuel Sanchez Gordillo (SAT), que juntament amb 54 sindicalistes més, estan fins al capdamunt de multes i a l'espera de condemnes de presó.

A això cal no oblidar la repressió invisibilitzada de la dona treballadora. Els treballs de cures i el treball domèstic només són dos exemples de la doble repressió que significa el ser dona i treballadora. El no reconeixement d'aquestes feines imprescindibles en la nostra societat i la seva conseqüent impossibilitat d'organitzar-se de manera legal, per lluitar de manera col·lectiva pels seus drets laborals, fan que, des de les nostres organitzacions, denunciem i incorporem aquesta vessant de gènere que, per invisible que sigui, és una realitat tràgica al segle XXI.

Per la nostra tradició des del sindicalisme revolucionari, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical Valenciana i la Intersindical Balear, volem fer un clam contra la repressió, a favor de les classes populars de tot el món, per la justícia social i en defensa del moviment obrer i camperol.

La repressió ve de lluny, cal que la lluita sindical vagi més lluny encara.

CONTRA LA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT.
CONTRA LES POLÍTIQUES DE LA TROIKA, ORGANITZACIÓ.
LA LLUITA ÉS EL NOSTRE CAMÍ, EL NOSTRE CAMÍ ÉS AL CARRER.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA"

26 d’ag. 2013

La Marxa per l'Educació Pública, al minut

20 d’ag. 2013

1a Marxa per l'Educació Pública

Ja s'acosta la 1a Marxa per l'Educació Pública!!! I a la seva web us podeu inscriure en els trams que us volgueu sumar!!! Teniu tota la informació en aquest enllaç

A més, ja podeu adquirir el tiquet pel sopar popular del dia 26 de la Marxa per l'Educació Pública amb motiu de la seva arribada a Vic. Si ho feu abans del dia 24; 6 euros!! Comptarem amb les actuacions musicals de El Replà, Joan Silva i Darwin.



26 de jul. 2013

Organitzacions socials i de drets humans rebutgen la prohibició del burca i el nicab

Des d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d'Osona ens fem nostre i ens adherim al manifest de les organitzacions socials i de drets humans que rebutgen la prohibició del burca i el nicab. El comunicat, fet públic la setmana passada arran del debat al Parlament de Catalunya del proposta de CiU sobre el tema, ha estat signat per deu entitats de diferents àmbits, entre les quals de femenistes com Ca la Dona. La resta de firmants són Amnistia Internacional de Catalunya, l'Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, l'Assaciació Watani per la Llibertat i la Justícia, Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), SOS Racisme Catalunya, Unitats contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i Watani Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament (ACCD). El manifest és obert a noves adhesions, entre les quals hores d'ara ja hi ha el Comitè 1 Desembre, Red Musulmanas i Dones amb Iniciativa.

El text íntegre del manifest és el següent:

Davant la moció presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió què insta a la Generalitat a estudiar i analitzar els supòsits de limitació o prohibició d’ocultació del rostre; i presentar, tan aviat com sigui possible, un projecte de llei on s’inclogui la regulació del “supòsit d’ocultació del rostre a l’espai públic per garantir la convivència ciutadana i la dignitat de les persones”, d’acord amb la competència en matèria de seguretat pública que correspon a la Generalitat de Catalunya; i la relació manifesta d’aquesta proposta de llei amb la regulació de l’ús del vel integral a Catalunya.

Les organitzacions sotasignants manifestem que:

La moció proposada per CIU és una estratègia per desviar l’atenció i fugir del debat que realment interessa a les famílies catalanes en aquest moment: com assegurar el seu benestar i fer front a les retallades de drets i oportunitats.Posem en dubte que aquest sigui un tema “demandat per la societat” tal i com diu el conseller Espadaler, donat que el seu ús és molt minoritari. Les preocupacions socials, moltes vegades, es creen des dels hemicicles i des dels mitjans de comunicació.

El nostre desacord davant una prohibició que exclou i aïlla les dones que utilitzen burca o nicab i estigmatitza la població musulmana en general.

Partim del principi de la igualtat entre dones i homes, i el rebuig a qualsevol forma de sotmetre les dones i limitar la seva llibertat, però considerem que la solució al tema del burca i del nicab no pot ser de cap manera a través de la prohibició, sinó a través de la mediació amb les dones afectades. La prohibició obligarà a aquestes dones a no sortir al carrer i estaran totalment sotmeses a l’exclusió i la marginació. A més, l’experiència d’altres països ens demostra com les prohibicions tenen l’efecte contrari al desitjat: provoquen l’augment del seu ús i el distanciament entre ciutadania i institucions.

Sota el paraigua de la seguretat, s’amaguen les mateixes motivacions de sempre: una falsa protecció de les dones i la defensa d’uns valors culturals o morals propis.

La vinculació de l’ús del nicab i el burca a la seguretat és una fal·làcia i una frivolitat. L’ocultació del rostre a l’espai públic, afecta principalment a persones disfressades en festes populars, tradicions culturals pròpies de Catalunya i Carnavals, i els casos del burca o el nicab són insignificants i la majoria de casos detectats corresponen a turistes de pas.

Considerem que en la legislació vigent, existeixen mecanismes adequats que permeten a les forces de seguretat la identificació de les persones segons les circumstàncies previstes i de cap manera de forma indiscriminada o aleatòria (Llei 1/1992 de Protecció i Seguretat Ciutadana). De fer-se efectiva la llei que proposa, es prohibiria el dret a reunió i manifestació de les dones que duen burca o nicab, entre altres conseqüències. També es crearien barreres d’accés a la salut, l’educació, el lleure i als serveis socio-culturals, entre altres.

Davant la justificació de la necessitat de la policia de poder identificar les persones que participen en mobilitzacions o concentracions, volem reivindicar el deure dels agents de seguretat pública a identificar-se i el drets de la ciutadania d’identificar-los, fet que moltes vegades no es compleix.
Si realment existeix la intenció de “buscar el màxim consens”, com ha expressat el Conseller d’Interior, demanem que es tingui en compte l’opinió de les persones afectades i s’incorpori al debat a les dones musulmanes.

En cas que s’utilitzi la violència, la coerció o l’amenaça per obligar les dones a vestir d’una manera determinada, la resposta de les administracions ha de ser la intervenció en cada cas concret, mitjançant el sistema de dret de família o de dret penal.

El perill d’aquests debats que alimenten els argumentaris racistes i xenòfobs, amb els quals alguns partits polítics aconsegueixen rèdit electoral.

És preocupant que alguns líders polítics i autoritats públiques s’hagin preocupat més per propagar discursos negatius que alimenten la xenofòbia, que per lluitar de manera efectiva contra la discriminació i contra la violència masclista, a través de polítiques públiques actives i amb mesures immediates i positives, que garanteixin plenament la lliure presència de les dones a l’espai públic.

És per tot això que un cop més fem una crida a tots els partits polítics, institucions, entitats i veïnat dels municipis perquè sumem esforços per garantir la convivència.

Cal que plegades lluitem contra qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que posi en perill l’estabilitat social de Catalunya.

8 de jul. 2013

El vídeo sobre la ILP per la Renda Garantida Ciutadana

Vídeo per anar fent boca per l'acte d'avui a les 7 a Can Pau Raba, a Vic, sobre la ILP per la Renda Garantida Ciutadana.