El 23 de novembre, jornades contra l'odi i la discriminació a Vic

Dues concentracions a Vic contra la llei Wert

L'Assemblea pels Drets Socials, convidada a l'acte de la Diada de l'esquerra independentista

L'Assemblea pels Drets Socials d'Osona és l'entitat convidada d'aquest any a l'acte de l'esquerra independentista de la comarca amb motiu de la Diada. Serà demà dimarts a 2/4 de 9 del vespre davant la placa de Bac de Roda, a la rambla de les Davallades de Vic. En nom de l'Assemblea hi parlarà la nostra companya Laia Carrera.

Davant la repressió sindical i social, solidaritat amb el SAT

Reproduïm el manifest de convocatòria de l'interessant acte d'aquest dimarts a les Cotxeres de Sants a Barcelona:

"Davant la repressió. Solidaritat!

Fa 181 anys que naixia el primer sindicat de la història i segurament del sindicalisme. Des de llavors el sindicalisme ha esdevingut l'eina més important del moviment obrer com a moviment social de masses cabdal per les classes populars, la seva millor eina per la lluita dels i les treballadores.

Des d'aleshores i fins avui dia el sindicalisme de classe ha estat punta de llança per tal d'aconseguir conquestes i millores sociolaborals de la classe obrera, des de la conquesta de la jornada laboral de 8 hores, la prohibició del treball infantil, la llibertat d'organització, reunió i expressió, fins a esdevenir, en els seus millors moments, ser un actiu fonamental en la negociació per la millora de les condicions laborals. La mobilització, el carrer, el suport mutu, la confrontació social i sobretot la vaga general han estat eines indispensables d'una classe, la treballadora, que ha estat sempre bandejada, per una minoria opressora.

Des de l'any 2008 vivim en una crisi econòmica fruit d'una estafa, on l'economia especulativa ha substituït la productiva, convertint aquesta crisi en una gran estafa dels sectors dominants. Darrere les retallades, les més importants des de la mort del dictador, el que signifiquen realment és la reconversió total d'un model social, on les classes treballadores i populars ens juguem la pèrdua de la majoria de millores aconseguides amb milers de lluites i vagues que pot suposar el desmantellament d'uns drets aconseguits amb la lluita i l'organització del moviment obrer de classe.

Aquesta ofensiva neoliberal, que pretén socialitzar les pèrdues de la majoria, mitjançant els plans d'ajust i el pagament del deute, es faran a costa dels últims grans pilars del que queda d'estat del benestar. És a dir del desmantellament de la sanitat pública, l'educació, l'atac contra les pensions i la fi del sindicalisme de concertació amb l'eliminació de la negociació dels convenis col·lectius. En aquesta etapa de resistència al tsunami de l'Europa del capital, només ens queda l'autoorganització i la coordinació de les lluites des de la base, des del sindicalisme combatiu i de classe.

El poder establert mai no ha pogut pair que des de baix es volgués construir un nou món i per això de forma "legal" o il·legal ha actuat amb contundència utilitzant tot el ventall d'aparells repressors de què disposa. Casos flagrants com "els màrtirs de Chicago", els centenars d'obreres cremades a Nova York, els anarquistes Sacco i Vanzetti... Ja més a casa nostra, el "Procés de Montjuïc" (més de 400 detinguts), tortura, assassinats "legals", noms com Teresa Claramunt, Anselmo Lorenzo, Joan Llunàs i Pujals, van recórrer tot Europa. La repressió a Alcoi després de la "Revolució del petroli". La brutal repressió a les obreres de Ses Illes com Aurora Picornell, Matilde Landa.... i així anar sumant al santoral obrer, Salvador Seguí, Layret, Peiró i milers de treballadors i treballadores que van donar el millor per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les majories.

Ha passat més d'un segle i mig, i la repressió, com no pot ser d'altra manera, ve acompanyada amb retallades i retrocessos dels drets laborals com no veiem des dels temps del franquisme tardà. Les darreres vagues generals han produït un nombre important de detinguts i detingudes, atonyinaments, presó, judicis, ferides greus. Les més de 150 detencions a Catalunya, a la vaga general del 14N, donen exemple de com el sistema i els cossos repressius sempre acompanyen les classes dominants en el seu camí de reformes per mantenir els seus privilegis.

Són el moviment sindical de classe i també els moviments socials els que estan intentant resistir la duresa de l'envestida repressiva que, aquí a Catalunya, la simbolitzen els casos flagrants de l'ús il·legal de les escopetes de pilotes de goma, que han deixat ja 7 persones sense un ull en els últims 10 anys. Entre elles volem fer esment del cas de l'Esther Quintana, un símbol de la lluita contra la injustícia, la mentida i la repressió en la seva vessant més dura.

Tenim centenars de judicis a Catalunya, però també a altres indrets de l'estat espanyol, on la repressió és una eina instrumental al servei del capital per tirar endavant les polítiques d'ajust neoliberal. Les vagues del carbó a Astúries, les ocupacions de finques del poble andalús, les lluites estudiantils a les illes, la primavera valenciana o la repressió de l'esquerra abertzale a Euskalherria no són més que conseqüències d'un pla per desmantellar qualsevol moviment de resistència, dissidència i voluntat d'esdevenir nou motor de canvi. Els casos més coneguts: el de Cándido i Morala (CSI), condemnats a tres anys de presó; Rafa Díez de Usabiaga (LAB), condemnat a deu anys de presó; la persecució sistemàtica a Diego Cañamero i Juan Manuel Sanchez Gordillo (SAT), que juntament amb 54 sindicalistes més, estan fins al capdamunt de multes i a l'espera de condemnes de presó.

A això cal no oblidar la repressió invisibilitzada de la dona treballadora. Els treballs de cures i el treball domèstic només són dos exemples de la doble repressió que significa el ser dona i treballadora. El no reconeixement d'aquestes feines imprescindibles en la nostra societat i la seva conseqüent impossibilitat d'organitzar-se de manera legal, per lluitar de manera col·lectiva pels seus drets laborals, fan que, des de les nostres organitzacions, denunciem i incorporem aquesta vessant de gènere que, per invisible que sigui, és una realitat tràgica al segle XXI.

Per la nostra tradició des del sindicalisme revolucionari, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical Valenciana i la Intersindical Balear, volem fer un clam contra la repressió, a favor de les classes populars de tot el món, per la justícia social i en defensa del moviment obrer i camperol.

La repressió ve de lluny, cal que la lluita sindical vagi més lluny encara.

CONTRA LA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT.
CONTRA LES POLÍTIQUES DE LA TROIKA, ORGANITZACIÓ.
LA LLUITA ÉS EL NOSTRE CAMÍ, EL NOSTRE CAMÍ ÉS AL CARRER.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA"

La Marxa per l'Educació Pública, al minut

Tuits sobre "#marxaeducativa OR #educacioenmarxa"

1a Marxa per l'Educació Pública

Ja s'acosta la 1a Marxa per l'Educació Pública!!! I a la seva web us podeu inscriure en els trams que us volgueu sumar!!! Teniu tota la informació en aquest enllaç. 

A més, ja podeu adquirir el tiquet pel sopar popular del dia 26 de la Marxa per l'Educació Pública amb motiu de la seva arribada a Vic. Si ho feu abans del dia 24; 6 euros!! Comptarem amb les actuacions musicals de El Replà, Joan Silva i Darwin.

Organitzacions socials i de drets humans rebutgen la prohibició del burca i el nicab

Des d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d'Osona ens fem nostre i ens adherim al manifest de les organitzacions socials i de drets humans que rebutgen la prohibició del burca i el nicab. El comunicat, fet públic la setmana passada arran del debat al Parlament de Catalunya del proposta de CiU sobre el tema, ha estat signat per deu entitats de diferents àmbits, entre les quals de femenistes com Ca la Dona. La resta de firmants són Amnistia Internacional de Catalunya, l'Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, l'Assaciació Watani per la Llibertat i la Justícia, Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), SOS Racisme Catalunya, Unitats contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i Watani Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament (ACCD). El manifest és obert a noves adhesions, entre les quals hores d'ara ja hi ha el Comitè 1 Desembre, Red Musulmanas i Dones amb Iniciativa.

El text íntegre del manifest és el següent:

Davant la moció presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió què insta a la Generalitat a estudiar i analitzar els supòsits de limitació o prohibició d’ocultació del rostre; i presentar, tan aviat com sigui possible, un projecte de llei on s’inclogui la regulació del “supòsit d’ocultació del rostre a l’espai públic per garantir la convivència ciutadana i la dignitat de les persones”, d’acord amb la competència en matèria de seguretat pública que correspon a la Generalitat de Catalunya; i la relació manifesta d’aquesta proposta de llei amb la regulació de l’ús del vel integral a Catalunya.

Les organitzacions sotasignants manifestem que:

La moció proposada per CIU és una estratègia per desviar l’atenció i fugir del debat que realment interessa a les famílies catalanes en aquest moment: com assegurar el seu benestar i fer front a les retallades de drets i oportunitats.Posem en dubte que aquest sigui un tema “demandat per la societat” tal i com diu el conseller Espadaler, donat que el seu ús és molt minoritari. Les preocupacions socials, moltes vegades, es creen des dels hemicicles i des dels mitjans de comunicació.

El nostre desacord davant una prohibició que exclou i aïlla les dones que utilitzen burca o nicab i estigmatitza la població musulmana en general.

Partim del principi de la igualtat entre dones i homes, i el rebuig a qualsevol forma de sotmetre les dones i limitar la seva llibertat, però considerem que la solució al tema del burca i del nicab no pot ser de cap manera a través de la prohibició, sinó a través de la mediació amb les dones afectades. La prohibició obligarà a aquestes dones a no sortir al carrer i estaran totalment sotmeses a l’exclusió i la marginació. A més, l’experiència d’altres països ens demostra com les prohibicions tenen l’efecte contrari al desitjat: provoquen l’augment del seu ús i el distanciament entre ciutadania i institucions.

Sota el paraigua de la seguretat, s’amaguen les mateixes motivacions de sempre: una falsa protecció de les dones i la defensa d’uns valors culturals o morals propis.

La vinculació de l’ús del nicab i el burca a la seguretat és una fal·làcia i una frivolitat. L’ocultació del rostre a l’espai públic, afecta principalment a persones disfressades en festes populars, tradicions culturals pròpies de Catalunya i Carnavals, i els casos del burca o el nicab són insignificants i la majoria de casos detectats corresponen a turistes de pas.

Considerem que en la legislació vigent, existeixen mecanismes adequats que permeten a les forces de seguretat la identificació de les persones segons les circumstàncies previstes i de cap manera de forma indiscriminada o aleatòria (Llei 1/1992 de Protecció i Seguretat Ciutadana). De fer-se efectiva la llei que proposa, es prohibiria el dret a reunió i manifestació de les dones que duen burca o nicab, entre altres conseqüències. També es crearien barreres d’accés a la salut, l’educació, el lleure i als serveis socio-culturals, entre altres.

Davant la justificació de la necessitat de la policia de poder identificar les persones que participen en mobilitzacions o concentracions, volem reivindicar el deure dels agents de seguretat pública a identificar-se i el drets de la ciutadania d’identificar-los, fet que moltes vegades no es compleix.
Si realment existeix la intenció de “buscar el màxim consens”, com ha expressat el Conseller d’Interior, demanem que es tingui en compte l’opinió de les persones afectades i s’incorpori al debat a les dones musulmanes.

En cas que s’utilitzi la violència, la coerció o l’amenaça per obligar les dones a vestir d’una manera determinada, la resposta de les administracions ha de ser la intervenció en cada cas concret, mitjançant el sistema de dret de família o de dret penal.

El perill d’aquests debats que alimenten els argumentaris racistes i xenòfobs, amb els quals alguns partits polítics aconsegueixen rèdit electoral.

És preocupant que alguns líders polítics i autoritats públiques s’hagin preocupat més per propagar discursos negatius que alimenten la xenofòbia, que per lluitar de manera efectiva contra la discriminació i contra la violència masclista, a través de polítiques públiques actives i amb mesures immediates i positives, que garanteixin plenament la lliure presència de les dones a l’espai públic.

És per tot això que un cop més fem una crida a tots els partits polítics, institucions, entitats i veïnat dels municipis perquè sumem esforços per garantir la convivència.

Cal que plegades lluitem contra qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que posi en perill l’estabilitat social de Catalunya.

El vídeo sobre la ILP per la Renda Garantida Ciutadana

Vídeo per anar fent boca per l'acte d'avui a les 7 a Can Pau Raba, a Vic, sobre la ILP per la Renda Garantida Ciutadana.

El dia 8, presentació de la ILP de la Renda Garantida Ciutadana a Vic

Comunicat d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, davant el ple d'ahir a Vic

Activistes d'UCFR plantant cara a Anglada. Foto: Adrià Costa/Osona.com

Unitat contra el feixisme i el racisme d’Osona (UCFRO), una organització amb esperit unitari format per una gran diversitat d’organitzacions democràtiques, davant de la polèmica sorgida al ple de l’ajuntament de Vic d’aquest dilluns, considera necessari puntualitzar els aspectes següents:

1.- UCFRO ha promogut una moció de defensa de la democràcia i dels valors democràtics, així com del compliment de les lleis antidiscriminatòries, i que ha estat recolzada per els grups municipals de la CUP, ERC, ICV-EUiA i Si, davant d’un comportament inadmissible de la PxC, que ha organitzat un servei il·legal que fonamenta l’apartheid, i ho fa sense amagar-se’n, fent ús de les dependències i les infraestructures públiques que paguem entre tots.

2.- La PxC fa temps que s’ha apropiat de dependències municipals de la casa Bojons per a fer-ne un ús clarament partidista, totalment aliè a la tasca municipal. Aquest comportament immoral de PxC és reconegut pel seu propi cap, sense ruboritzar-se tan sols, i ha estat tolerat fins ara per l’alcalde de Vic.

3.- Finalment, l’alcalde es va comprometre verbalment a aprovar la moció presentada per UCFR, i per aquest motiu va ser modificada en alguns punts, com per exemple el que contemplava que s’havia de tallar immediatament la línia de telèfon que l’ajuntament paga, i que és utilitzada pel partit feixista per a les trucades del servei discriminatori que ha posat en marxa.

4.- Tanmateix, l’equip de CiU s’ha desdit del seu compromís, amb l’excusa que al Ple hi havia hagut incidents. La mateixa excusa que ha utilitzat el PSC per rentar-se les mans, abstenint-se així d’actuar en una qüestió de tanta gravetat, com si el tema no els afectés a ells, o com si la democràcia es pogués deixar de defensar quan més es necessita.

5.- Els crits i la tensió que hi hagut al ple de Vic han estat provocats pel fet que el Sr. Anglada ha decidit portar al Ple de l’ajuntament de Vic un grup de feixistes uniformats, amb voluntat evident d’intimidar i de provocar incidents: són feixistes militants de diferents punts de Catalunya, alguns dels quals amb una estètica i simbologia clarament neonazis, i amb un historial pro-nazi evident. De fet, el propi partit PxC ja va anunciar en la nota que va fer pública el diumenge que podien haver-hi incidents, i durant el ple el Sr. Anglada ha maniobrat reiteradament per provocar més tensió, fent burla dels antifeixistes i passant repetidament i amb actitud desafiant al mig dels antifeixistes que esperaven fora de la sala de plens.

 6.- Malgrat això, l’alcalde ha optat per equiparar els antifeixistes amb els feixistes, com si fos el mateix defensar la dignitat de la persona que atemptar-hi en contra. Com si fos indiferent defensar la democràcia o conspirar per rebentar-la;  com si fos el mateix la víctima que el botxí.

7.- Encara que lamentem que l’alcalde reaccioni a la provocació de PxC culpabilitzant els antifeixistes,  ens alegrem de  l’aprovació de la moció (tot i l’abstenció injustificable d’alguns). Vetllarem activament per tal que la moció aprovada es dugui a la pràctica: que l’Ajuntament actuï per impedir una activitat il·legal i partidista, que atempta contra els drets humans, des de dependències municipals i fent ús dels mitjans que tots els ciutadans i ciutadanes paguem. Reclamarem també, com ha aprovat el Ple, que l’Ajuntament reculli les proves de tot el que està fent PxC, muntant aquest servei excloent, i que ho comuniqui a la Fiscalia antidiscriminació;  insistirem per tal que l’ajuntament impedeixi que el partit PxC continuï fent ús d’una línia de telèfon pública per a activitats il·legals i partidistes, etc.

8- El consistori vigatà ha aprovat també la posada en marxa d’una campanya permanent antirumors per tal de crear estratègies des de l’ens municipal amb la finalitat de desmentir els rumors racistes i millorar la convivència a la nostra ciutat des dels principis tolerància i la solidaritat.

Així doncs, el Ple d’avui ens anima, encara més, a combatre el feixisme amb totes les seves formes, ja que cada vegada queda més clar que el feixisme és una perillosa ideologia que atempta contra l’ésser humà.  Animem a tots els demòcrates convençuts a no deixar-se intimidar ni atemorir, i a  plantar cara a aquesta lacra social.

Nosaltres, així ho farem sense defallir. El feixisme, mai més: ni aquí, ni enlloc.

--------------------------------------------------------

El text de presentació de la moció per part d'una company d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona al ple d'ahir a Vic va ser el següent:

L’horror, a Europa, té unes arrels molt profundes. Es diu nazisme, es diu feixisme o es diu franquisme. TOT ÉS EL MATEIX. Tot és el menyspreu més profund per l’ésser humà. És la idea de superioritat, de supremacia, de dominació, de poder sense límits... És un únic objectiu: dominar, subjugar i destruir l’adversari polític. Sense límits, sense condicions, sense fre i sense escrúpols morals.

Milers de vides, milions de vides, han sucumbit davant d’una filosofia tan salvatge. L’home, un llop per a l’home. Així es va descriure i així es vol dur a la pràctica. Així es va fer i així ho tornaran a fer, si nosaltres ho permetem.

La UNESCO, en la seva declaració fundacional, referint-se a la segona guerra mundial, ens recordava:

“La gran i terrible guerra que ara s’ha acabat no hauria estat possible sense la negació dels principis democràtics de la dignitat, la igualtat, i el respecte mutu dels homes, i sense la voluntat de substituir aquests principis, explotant els prejudicis i la ignorància, pel dogma de la desigualtat entre els homes i les races.”

Oblidar el respecte a les cultures diferents. Explotar els prejudicis i la ignorància. El dogma de la desigualtat... Us és familiar? Us sona?

Tanmateix, avui dia, amb la crisi, a Europa la situació torna a complicar-se: Alba Daurada, a Grècia, s’ha convertit en un partit amb considerable implantació. Es dedica a promoure i justificar atacs contra els immigrants, sindicalistes i demòcrates en general. A Noruega es va produir una massacre contra joves socialistes provocada per un feixista militant. A la Gran Bretanya, grups radicals feixistes estan atacant mesquites i fins i tot incendiant-les, en un brot d’islamofòbia.

A l’Estat espanyol, tenim exemples ben significatius d’assassinats causats pel feixisme: Yolanda González, Lucrecia Pérez, Carlos Palomino, etc.

Als Països Catalans, el cas ben conegut, d’en Guillem Agulló, que va ser homenatjat a Vic la setmana passada. Un assassinat, per cert, que va ser justificat per membres de Plataforma per Catalunya, sense que aquests comentaris hagin estat desautoritzats. I també d’altres assassinats, com el de la trans-sexual Sònia, o l’intent d’assassinat de l’altre dia a Igualada, on en Josep  va estar a punt de perdre-hi la vida.

Això és el feixisme, i això és també el racisme. Exclusió, violència, assassinats, i afany de subjugar els qui són percebuts com a diferents, o que són rebutjats per la seva ideologia.

Exclusió és, precisament, allò que ara promou el grup municipal de PxC a la ciutat de Vic. Una exclusió que es fonamenta en el rebuig, en l’odi i en una ideologia que justifica la discriminació per motiu d’origen, de raça o de religió.

En el context de crisi econòmica i social que vivim, la desesperació de les persones davant la crisi, la desconfiança, la desafecció política, els continus casos de corrupció i els sous excessivament alts dels polítics, han fet augmentar el suport a l'extrema dreta. Tanmateix, desenganyem-nos: només venen fum. Només s’aprofiten del sofriment dels que passen situacions angoixants o complicades. Aprofiten l’avinentesa per intentar treure’n un rèdit polític i personal. Malgrat això, PxC va de fracàs en fracàs: intents fracassats de denunciar antifeixistes; fracassos electorals per la seva manca de propostes creïbles, la condemna per agressió del seu regidor de Santa Coloma, etc.

Aquest intent d’introduir un sistema discriminatori i excloent ens porta a la memòria episodis lamentables de la història, com l’apartheid de Sudàfrica. Un sistema inhumà basat en establir dues categories d’éssers humans: els que tenen drets i els que no en tenen. Els que manen i els que obeeixen. Els que gaudeixen de privilegis i els que són abocats a l’exclusió i a la misèria.

El poble català és fruit del mestissatge i de la integració successiva de coneixements, de tradicions i d’influències extremadament diverses. Els catalans hem de saber molt bé quina és la nostra casa: la nostra casa ÉS EL MÓN. Estimar la cultura catalana comporta estimar profundament la parla i les tradicions més diverses: nosaltres, que hem vist la nostra cultura tan sovint perseguida, ho sabem prou bé: L’uniformisme cultural destrueix les persones, empresona els pobles i segresta les voluntats.

Els qui creuen que els catalans som superiors també s’equivoquen. La nostra ciutat ha de ser oberta i ha de ser capaç de tractar a tothom amb respecte i dignitat, i així es podrà demanar respecte i voluntat d’integrar-se. No caurem en el parany dels que volen privilegis per als de casa. La casa dels privilegis és la casa del feixisme del totalitarisme i de l’odi. És la negació de les llibertats individuals i col·lectives. I, el que és més greu: és la casa que nega la dignitat de les persones.

Per tot això demanem que s’aprovi aquesta moció i que es marquin els límits d’allò que es pot permetre al sí d’aquest ajuntament. Perquè no tot s’hi val. Demanem per tant, l’aprovació de la moció, en el ben entès que existeix també un compromís de l’alcalde per impedir que es faci ús del telèfon que ha estat publicitat amb una finalitat clarament il·legal, com ja queda exposat a la moció.

I és que, com deia el poema atribuït a Bertolt Brecht:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués protestar

Gràcies doncs, per aprovar la moció i per continuar vigilants i actius per combatre el feixisme, com també ho farem nosaltres.

Feixisme , MAI MÉS!

-------------------------------------------------

Finalment, el text de la moció pròpiament dita aprovada al ple d'ahir és el següent:

MOCIÓ QUE PRESENTA UCFR OSONA DE DENÚNCIA PER LES ACTIVITATS RACISTES I XENÒFOBES DE PLATAFORMA PER CATALUNYA A LA CIUTAT DE VIC I DE PROPOSTES PER A MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL

ATÈS que existeix un alarmant augment del racisme i de la xenofòbia en la nostra societat i un clar creixement de grups d’ultradreta a Europa: Grècia, França, casa nostra, ...

ATÈS que el poble de Catalunya, representat per 32 agents institucionals: el Govern de Catalunya, els grups parlamentaris, entitats municipalistes, agents econòmics i socials i els membres de la Taula de ciutadania i immigració en representació del teixit associatiu vinculat amb la gestió de la immigració,varen signar un nou acord social el dia 19 de desembre de 2008 i que es materialitza en el redactat del Pacte Nacional per a la Immigració i que entre altres es regeix per els principis d’actuació de:

-Garantir el respecte i l’extensió dels drets humans.

-Garantir la igualtat de drets i el respecte als deures per al conjunt de la societat

-Garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència.

-Promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.

-Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del Pacte Nacional per a la Immigració.

ATÈS el que sobre la discriminació  de les persones diu el punt 2 de l'article 9 i l'article 14 de la Constitució Espanyola. I la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, al punt 1 de l'article 39 bis. I, també, el punt 1 de l'article 84 del Capítol II de Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local. I, finalment, l'Estatut de Catalunya, al punt 2 de l'article 15: “Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal”.

ATÈS el que disposen els articles 27 i  28 del Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre sobre el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, en relació  a la disponibilitat i usos dels espais municipals cedits als grups polítics representats en el consistori vigatà.

ATÈS que a la nostra ciutat PxC ha publicat, a començaments del mes de juny, un butlletí amb un contingut obertament xenòfob, discriminatori i racista envers una part de la població de la ciutat de Vic que anuncia la posada en marxa del Servei per la Defensa del Vigatà, on s'especifica que ha estat creat: “amb la finalitat de vetllar per a la defensa dels drets dels habitants de la ciutat de Vic que no siguin immigrants” i també que: “Vic ha de ser per als vigatans i no pas per als immigrants”.

ATÈS que, a més, aquest anomenat Servei per a la Defensa del Vigatà, dóna com a contacte el número de telèfon que l’Ajuntament de Vic ha cedit al grup municipal de PxC per a assumptes de la regidoria, no pas perquè l’utilitzi per als seus interessos partidistes.

ATÈS que les actuacions de PxC a la nostra ciutat de Vic estan basades en una política discriminatòria i racista que es recolza en la difusió de rumors, sense fonament, respecte de la població immigrant, per tal de culpabilitzar-la de la crisi social i econòmica que patim i que té com únic objectiu dividir la població en favor de polítiques feixistes i antidemocràtiques.

ATÈS que ens trobem en un projecte d’emancipació de la nostra nació, creant un nou estat de dones i homes lliures, projecte que tot nouvingut ha d’adoptar com a propi en el marc d’una societat justa i igualitària, sota un règim democràtic que respecti els drets de totes les persones.

L'Ajuntament de Vic, reunit en sessió plenària el dia 1 de juliol de 2013, ACORDA:

PRIMER– Definir i aplicar de forma immediata les normes d'ús dels locals municipals destinats als grups polítics del consistori. Aquestes normes hauran d'incloure com mínim els aspectes següents: Horaris i criteris d'accessibilitat activitats no específiques de l'àmbit municipal, compliment de normatives d'espais públics referents a salubritat i altres consideracions higiènico-sanitàries, consum i ús d'equipaments o elements de comunicació, prohibició de qualsevol activitat discriminatòria i regulació d'un règim sancionador.

SEGON-  Realitzar d'ofici les indagacions pertinents per tal de verificar el compliment real d'aquestes normes d'ús.

TERCER- Prendre, en el menor temps possible, les mesures jurídiques necessàries  per tal de garantir l'adequat compliment d'aquestes normes.

QUART- La posada en marxa d’una campanya permanent antirumors que consistirà en la creació d’estratègies amb la finalitat de desmentir els rumors racistes, i l’elaboració d’una guia en la que es publiquin les dades reals de la incidència de la població immigrant en la nostra societat, dades que actualment ja tenim disponibles. Aquesta campanya s’adequarà al projecte que confeccionin els tècnics pertinents.

CINQUÉ- Proposar a Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, que s'incorpori al Consell de Convivència i Seguretat de Vic.

SISÉ- Mostrar el rebuig, d’acord amb els principis del Pacte Nacional per a la immigració, a qualsevol manifestació discriminatòria, xenòfoba, racista i antidemocràtica, ara i en el futur, i molt especialment quan aquesta provingui de grups polítics vinculats a l’Ajuntament de Vic.

VUITÉ-  Comunicar a la fiscalia antidiscriminació un relat dels fets esmentats, acompanyant-hi la prova de què es disposi, per tal que avaluï si poden ser constitutius d'algun il·lícit penal.